Hokei AGD Mataró-Calafell (6-11-2010)- 1/160s, f:4,8, ISO 1000
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Actualment, l'equip que utilitzo per cobrir esports és el següent:
-D300s: és una càmara de format DX de gama professional. Te un sistema d'autofocus de 51 punts, que és un aburrada. El seu sensor ofereix una qualitat molt acceptable fins als 1600 ISO. A més és una peça molt robusta i fiable, i molt ràpida en reaccionar.
Pel seu factor de multiplicació, és especialment útil per treballar amb els teles.
-AF-S VRii 70-300 f:4,5-5,6: a vegades hi han objectius destinats a la gama d'aficionat que resulten donar molta més qualitat de la que s'espera d'ells. I aquest potent tele és un d'aquests "pota negre". Té un rang de focal espectacular, es "lleuger" comparat amb els teles més professionals i la seva calitat óptica és molt bona. L'inconvenient és la seva poca lluminositat.
-AF 11-16 f:2,8: a l'altre extrem tenim un ultragran angular. És la óptica ioposada al tele. Tot i que no el puc utilitzar gaire en esports, sempre dóna uns resultats molt bóns i molt dramàtics (propi del gran angular). Ara mateix no hi han imatges a la galeria fetes amb ell, però quan en faci alguna prou bona ja la posaré. Lo dolent d'aquesta òptica és que has d'estar molt proper a l'acció, el que incomoda als esportistes.
Finalment l'última incorporació, que no he tingut oportunitat d'explotar gaire:
-AF-S VRi 70-200 f:2,8: es lo PUTO MONSTRE dels teles. El vaig comprar de 2a mà a un particular, i com que no estic acostumbrat a aquesta gama de òptiques, no deixa de sorprendrem. Per començar, el seu tamany és espectacular (i el pès m'està aniquilant el braç esquerre). Però la seva lluminositat és increible, dóna velocitats sobre 1/400 a ISO 1600 en espais penosament il·luminats a f:3,5, i el seu bokeh és preciós. Realment val el que costa i estic segur de que marcarà la diferència a les meves fotografies.
Blog de fotografia esportiva
Datos personales
La meva galería general
Selecció d'articles fotografiats (començat el 20-3-2011)
La fotografia esportiva
ATENCIÓ: aquesta capçalera és una anada d'olla meva per omplir aquest buit, vull dir que no em faig responsable de les tonteries que hi pugui dir.
...
La meva relació amb la fotografia va començar simplement com a afició, jugant amb una compacta vella que va anar a parar a les meves mans (suposo que es el cas de la majoria).
Al cap d'un temps vaig aconseguir que em regalessin una càmera més avançada (una D3000), amb la que vaig aprendre tota la part tècnica que comporta la fotografia. Soc completament autodidacta. Al cap de poc vaig aconseguir una feineta com a fotògraf col·laborador d'un setmanari local. Tot i que em trobi en un esglaó molt baix dins del món del periodisme gràfic, no es pot negar que estic completament immers en ell. Aquesta experiència m'està servint per aprendre molt, ja que les poques diferències amb un reporter "pro" són els anys d'experiència que no tinc, la categoria dels partits que cobreixo i el que cobro.
...
Òbviament, no només cobreixo esports, però aquesta és una de les disciplines que més m'agraden per varis motius.
El principal és que et permet ser més creatiu que en altres tipus de reportatge. Al periodisme la prioritat és la informació. Això sovint entra en conflicte amb l'estètica, havent de recórrer a l'ús del flaix o a mesures igualment destructives.
Als esports, en canvi, les imatges amb més qualitat visual i força hi tenen més cabuda. No se m'acut un altre tipus de reportatge on hi puguis colar, per exemple, un escombrat i quedar-te tan a gust.
No obstant això, també és un dels tipus de reportatge que porta més mals de cap, i dels que menys agraden, potser per que demana dedicació (i segons el teu nivell d'exigència, un equip bastant potent).
Normalment, les condicions de llum dels pavellons i poliesportius són, en el millor dels casos, penosos. Com estudiant d'arquitectura, si algun dia he de dissenyar un pavelló, tindré en compte aquest aspecte. Les hores a les que normalment es juguen els partits tampoc ajuden. Òbviament, no pots baixar velocitat, i baixar diafragma suposa tenir un objectiu d'una gama prohibitiva per les butxaques corrents (sobretot si està clar que no l'amortitzaràs). La solució recau en pujar la sensibilitat de la càmera, perdent molta qualitat.
En conclusió, normalment treballaràs sobre una ISO 1600, amb una obertura sobre 4,5-5 i velocitats de 1/125. Així, qualsevol moviment de braços ja es veurà mogut. Si no tens un f:2,8, el teu límit està aquí. Per sort, sempre podràs treure bones imatges si agafes un moment de pausa d'un jugador o una corredissa en que no es mogui massa el cos, però és una limitació molt gran.
Altres dificultats són la velocitat de reacció que demana enquadrar durant l'acció, que s'aconsegueix amb pràctica i experiència. No m'atreveixo a mesurar l'interbal de temps que dura la fase fotografiable d'un mate, però no serà superior d'1/3 de segon. I també es perden moltes imatges per culpa de jugadors que envaeixen el teu enquadra, sobretot pels àrbitres (un dia faré un grup al facebook sobre els àrbitres, a veure quanta gent s'uneix).
Per tot això, una bona imatge esportiva pot ser molt gratificant. Les expresions, la força que transmet, ... Per cert, el waterpolo, si es descobert, és un dels millors esports per fotografiar per que tens llum de sobres i l'aigua sempre crea esteles que donen molta força a la imatge.
...
Aquest bloc és un recull d'algunes de les imatges que més m'han agradat. Vaig posant-ne de noves molt de tant en tant, entre altres coses per que m'agradaria ser exigent amb la qualitat d'aquestes. Sovint dono un pas endavant com a fotògraf i em dóna per fer una aniquilació. En qualsevol cas, a mi em serveix com a marca per veure la meva evolució.
...
Aquí us deixo alguns enllaços interessants relacionats amb la fotografia esportiva:
...
La meva relació amb la fotografia va començar simplement com a afició, jugant amb una compacta vella que va anar a parar a les meves mans (suposo que es el cas de la majoria).
Al cap d'un temps vaig aconseguir que em regalessin una càmera més avançada (una D3000), amb la que vaig aprendre tota la part tècnica que comporta la fotografia. Soc completament autodidacta. Al cap de poc vaig aconseguir una feineta com a fotògraf col·laborador d'un setmanari local. Tot i que em trobi en un esglaó molt baix dins del món del periodisme gràfic, no es pot negar que estic completament immers en ell. Aquesta experiència m'està servint per aprendre molt, ja que les poques diferències amb un reporter "pro" són els anys d'experiència que no tinc, la categoria dels partits que cobreixo i el que cobro.
...
Òbviament, no només cobreixo esports, però aquesta és una de les disciplines que més m'agraden per varis motius.
El principal és que et permet ser més creatiu que en altres tipus de reportatge. Al periodisme la prioritat és la informació. Això sovint entra en conflicte amb l'estètica, havent de recórrer a l'ús del flaix o a mesures igualment destructives.
Als esports, en canvi, les imatges amb més qualitat visual i força hi tenen més cabuda. No se m'acut un altre tipus de reportatge on hi puguis colar, per exemple, un escombrat i quedar-te tan a gust.
No obstant això, també és un dels tipus de reportatge que porta més mals de cap, i dels que menys agraden, potser per que demana dedicació (i segons el teu nivell d'exigència, un equip bastant potent).
Normalment, les condicions de llum dels pavellons i poliesportius són, en el millor dels casos, penosos. Com estudiant d'arquitectura, si algun dia he de dissenyar un pavelló, tindré en compte aquest aspecte. Les hores a les que normalment es juguen els partits tampoc ajuden. Òbviament, no pots baixar velocitat, i baixar diafragma suposa tenir un objectiu d'una gama prohibitiva per les butxaques corrents (sobretot si està clar que no l'amortitzaràs). La solució recau en pujar la sensibilitat de la càmera, perdent molta qualitat.
En conclusió, normalment treballaràs sobre una ISO 1600, amb una obertura sobre 4,5-5 i velocitats de 1/125. Així, qualsevol moviment de braços ja es veurà mogut. Si no tens un f:2,8, el teu límit està aquí. Per sort, sempre podràs treure bones imatges si agafes un moment de pausa d'un jugador o una corredissa en que no es mogui massa el cos, però és una limitació molt gran.
Altres dificultats són la velocitat de reacció que demana enquadrar durant l'acció, que s'aconsegueix amb pràctica i experiència. No m'atreveixo a mesurar l'interbal de temps que dura la fase fotografiable d'un mate, però no serà superior d'1/3 de segon. I també es perden moltes imatges per culpa de jugadors que envaeixen el teu enquadra, sobretot pels àrbitres (un dia faré un grup al facebook sobre els àrbitres, a veure quanta gent s'uneix).
Per tot això, una bona imatge esportiva pot ser molt gratificant. Les expresions, la força que transmet, ... Per cert, el waterpolo, si es descobert, és un dels millors esports per fotografiar per que tens llum de sobres i l'aigua sempre crea esteles que donen molta força a la imatge.
...
Aquest bloc és un recull d'algunes de les imatges que més m'han agradat. Vaig posant-ne de noves molt de tant en tant, entre altres coses per que m'agradaria ser exigent amb la qualitat d'aquestes. Sovint dono un pas endavant com a fotògraf i em dóna per fer una aniquilació. En qualsevol cas, a mi em serveix com a marca per veure la meva evolució.
...
Aquí us deixo alguns enllaços interessants relacionats amb la fotografia esportiva:
El meu equip de batalla
Actualment, l'equip que utilitzo per cobrir esports és el següent:
-D300s: és una càmara de format DX de gama professional. Te un sistema d'autofocus de 51 punts, que és un aburrada. El seu sensor ofereix una qualitat molt acceptable fins als 1600 ISO. A més és una peça molt robusta i fiable, i molt ràpida en reaccionar.
Pel seu factor de multiplicació, és especialment útil per treballar amb els teles.
-AF-S VRii 70-300 f:4,5-5,6: a vegades hi han objectius destinats a la gama d'aficionat que resulten donar molta més qualitat de la que s'espera d'ells. I aquest potent tele és un d'aquests "pota negre". Té un rang de focal espectacular, es "lleuger" comparat amb els teles més professionals i la seva calitat óptica és molt bona. L'inconvenient és la seva poca lluminositat.
-AF 11-16 f:2,8: a l'altre extrem tenim un ultragran angular. És la óptica ioposada al tele. Tot i que no el puc utilitzar gaire en esports, sempre dóna uns resultats molt bóns i molt dramàtics (propi del gran angular). Ara mateix no hi han imatges a la galeria fetes amb ell, però quan en faci alguna prou bona ja la posaré. Lo dolent d'aquesta òptica és que has d'estar molt proper a l'acció, el que incomoda als esportistes.
Finalment l'última incorporació, que no he tingut oportunitat d'explotar gaire:
-AF-S VRi 70-200 f:2,8: es lo PUTO MONSTRE dels teles. El vaig comprar de 2a mà a un particular, i com que no estic acostumbrat a aquesta gama de òptiques, no deixa de sorprendrem. Per començar, el seu tamany és espectacular (i el pès m'està aniquilant el braç esquerre). Però la seva lluminositat és increible, dóna velocitats sobre 1/400 a ISO 1600 en espais penosament il·luminats a f:3,5, i el seu bokeh és preciós. Realment val el que costa i estic segur de que marcarà la diferència a les meves fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario