Què era d'esperar d'un blog de merda prefabricat amb un nóm tan estúpid com el d'aquest? Recordo els seus principis, quan tenía musiqueta i tot. En el seu moment em va semblar que era molt molón i que captava "l'essència" de la temàtica que s'hi tractava. Però què tinc jo que oferir, i més després d'haver conegut tants fotògrafs amb trajectóries tán llargues i amb un bagatge tan espectacular? Què li pots mostrar a un tío que porta 25 anys a les trinxeres, Irak, Afganistàn, Bòsnia,... empunyant un armaguedón de vídeo que a mí em va destrossar l'esquena en 2 minuts? Per sort, tinc la impresió que poc a poc vaig millorant i aconsegueixo plagiar millor el treball dels altres. Així que abandono l'etapa de crisàlida i abandono el capoll que és aquest blog, que si ha tingut tantes visites és perqué hi vaig posar l'enllaç a una review del 18-70 a QUESABESDE.com.
Si ja us haveu cansat del recurs de la falsa modèstia, millor que deixeu de llegir.
També el deixo, perquè ja m'he fet el flickr, sense el qual no et pots considerar fotògraf, i amb portar un trasto d'aquest ja en tinc prou. Per cert, si li voleu donar un cop d'ull i fer-me feliç tenit 3 visites en una foto, hi ha l'enllaç a la esquerra. O si us fà pal buscar-lo, us facilito la feina amb un hipervíncle, que sempre dóna molt de nivell a un "post".
L'altre motiu és que realment faig fotos de tota mena (l'altre día, per exemple, vaig haver de fer unes fotografies gastronómiques, que em van quedar com el cul), i sovint em sembla que m'agrada més la fotografía de concerts (això va a temporades). En definitiva, soc un "chico para todo", sense destacar especialment en res. Però espereu, que quan porti 5 anys flipareu fijo.
Per acabar, se m'acut una manera molt bóna de reventar el blog, penjant la foto més hortera que he fet en tota la meva carrera. Una foto que abans de disparar, ja m'avergonyía d'haver fet:
Segur que aquesta foto la penja una tía al seu flikr i li posa un text monya i té 180 vistes, 30 comentaris de "k kuko!!", ""expléndida!!!", "preciosa, me encanta!", i etc. Jo prefereixo seguir sota l'ala del meu mitjà, en el que em sento molt resguardat i que em facilita molt la feina perque ja em diu a ón he d'anar a fer les fotos. Si és que en el fons sóc un mercenari, però un mercenari molón.
